Voldríem aprofitar les pàgines que gentilment ens ofereix la revista Joc Vell i Voltes per difondre als estudiosos de la vila l’existència a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) de la Generalitat de Catalunya d’un document de gran vàlua per al coneixement del passat de Vilabella.

Dins el fons notarial de Tarragona i entre els llibres del discret Antoni Fàbregues i Rafí, que actuava conjuntament amb el notari Eudald Gavella i de Belzunce, localitzem un capbreu del terme de Vilabella de l’any 1790. El volum de tamany foli, enquadernat amb cartró folrat de pergamí, i en bon estat de conservació, no compta amb diligència d’obertura però té índex alfabètic de confessants (343 fulls). La lletra és de fàcil lectura i no presenta excessives dificultats de lectura tret d’algunes abreviatures. Les declaracions dels terratinents es realitzen davant del procurador de l’arquebisbe de Tarragona (Francesc Armanyà).

Les possibilitats d’estudi són moltes, des de la toponímia i onomàstica fins a la història agrària: estructura i transmissió de la propietat, tipus de conreus, etc.

La majoria dels vilabellencs eren de professió pagesos si bé puntualment hi ha un moliner, un mestre de cases, un sastre, un manescal i un fuster.

Els propietaris foranis són de poblacions properes com Bràfim, Salomó, Renau, la Riera, Nulles, Puigpelat i Casafort.

La confecció d’aquests registres dominicals s’acostumava a portar a terme cada generació, és a dir, cada trenta anys, per recordar i renovar les obligacions, en especial les econòmiques (censos i delmes) envers el senyor del lloc. Els anteriors capbreus es feren el 1762 davant el notari Joan-Antoni Russa i el 1723 per Antoni Fàbregues, ambdós de Tarragona, no conservats a l’AHT.

El llibre inclou tant les finques urbanes com les rústiques, amb expressió de les afrontacions, noms del carrer, partides de terme, superfície en jornals i tipus de conreus.

Gràcies a l’anotació de la procedència de la propietat (herència,
compravenda o establiment emfitèutic...) es pot analitzar la tendència geogràfica dels habitants de Vilabella alhora de desplaçar-se a escripturar els actes privats. Sobresurten les notaries civils de Valls i en menor mesura les de Tarragona i Vila-rodona i algunes de parroquials (bàsicament per a redactar testaments).
Una altra informació que ens aporta és el grau d’analfabetisme, a través de les signatures. També hom pot reconstruir l’urbanisme a l’època moderna (cases, corrals, patis) i confrontar les dades amb altres fonts contemporànies com les fiscals (cadastre), demogràfiques (llibres sacramentals) o militars (lleva dels Miquelets); o posteriors per estudiar-ne l’evolució, la qual cosa permetria bastir una magnífica monografia històrica de Vilabella.

Article publicat a la revista Joc Vell i voltes de Vilabella,núm. 147
(juliol 2002),pàg. 23.